(to the United States, for a chance to make a decent living; and Andalusia, ostensibly for the chance to live a real life on what little they have—and perhaps to escape the oppressive regimentation and uninspiring cuisine back home...)MARIA ALTIMIRA. Barcelona
Prop de 120.000 ciutadans van abandonar Catalunya l'any passat, segons un informe de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), malgrat que, en xifres globals, la població catalana va créixer de 123.000 ciutadans. La primera destinació d'aquest contingent, que en més de la meitat dels casos va optar per quedar-se a l'Estat, va ser Andalusia, amb 12.550 persones, seguida del País Valencià, amb 10.828. Fora de l'Estat espanyol, el continent americà es va convertir en el receptor del contingent més gran, amb un total de 17.479 persones. Més de la meitat dels que van marxar –69.316– eren estrangers. El fenomen també ofereix una altra lectura. La majoria dels que van canviar de residència sense marxar del país es van establir en poblacions de menys de 10.000 habitants.
Durant molts anys Catalunya va ser un país d'emigrants. I, de fet, no ha deixat mai de ser-ho, tot i que les successives onades d'immigrants i la creixent presència d'estrangers que s'instal·len al país –sobretot d'origen americà, europeu i africà–, hagi fet oblidar aquesta realitat. La població catalana augmenta any rere any i l'increment, que cada cop és més gran, va ser de 123.000 habitants durant l'any 2006. Malgrat tot, encara n'hi ha molts que se'n van. Gairebé 120.000 ciutadans, ja siguin estrangers o autòctons, van marxar de Catalunya l'any 2006, segons l'informe Estadística de variacions residencials 2006 que l'Instituto Nacional de Estadística (INE) va publicar fa uns dies sobre els moviments de persones regularitzades. D'aquests prop de 120.000, 65.669 es van quedar a l'Estat i la resta va decidir creuar les fronteres del territori espanyol .
SOBRETOT, A ANDALUSIA
Andalusia, amb 12.550 nouvinguts, es va convertir en l'indret de més recepció d'aquest contingent, seguida del País Valencià, amb 10.828, i la Comunitat de Madrid, les Illes Balears i Aragó, amb 7007, 5132 i 4938, respectivament. En contrapartida, províncies com ara Àlaba, Àvila, Sòria i Guadalajara, entre d'altres, van ser les que van rebre menys immigrants procedents de Catalunya.
El treball assenyala que més de la meitat dels emigrats, concretament 69.316, eren d'origen estranger. Fora de l'Estat, el continent americà va ser la destinació amb més pes en termes quantitatius i va acollir 17.479 persones. Europa, amb 9.659, i l'Àfrica, amb 9.328, van ocupar le segona i la tercera posició d'aquesta classificació. Oceania, amb un total de 57 immigrants procedents de Catalunya, 49 eren de la demarcació de Barcelona, va ser el continent que va registrar un menor flux.
PERFIL
Segons les dades de l'estudi, en la majoria dels casos l'emigrant és un home de 25 a 34 anys que abandona el seu lloc de residència per anar a establir-se en una localitat de pocs habitants. Tot i així, quan es tracta d'una persona d'origen estranger també són molts aquells que són en la franja d'edat de 35 a 44 anys. En cas contrari, quan l'emigrant té la nacionalitat espanyola, els de la franja compresa entre els 16 i els 25 anys són majoria.
El treball, que utilitza la informació relativa a les altes i les baixes registrades en els padrons municipals d'habitants motivades per canvis de residència, obté tant els fluxos migratoris anuals interiors, entre els diferents municipis de l'Estat espanyol, com els exteriors, entre municipis de l'Estat espanyol i l'estranger. L'INE també permet fer la consulta d'aquestes dades des del 1998.
